jueves, 7 de febrero de 2019

Només dóna'm una raó

Si ens fa por l'amor, 
és perquè va haver-hi una vegada ens van fer mal, 
o fins i tot dues. 
I quan a la tercera, 
quan en teoria va la vençuda, 
el que va ocórrer és que realment 
ens vam donar per vençuts. 

Així que no jutges a algú 
pel que vol o deixa de voler, 
perquè potser té el cor tire miques 
i unes cicatrius en la seua pell 
que no s'aniran per molt de temps que passada. 

L'amor és aqueix tren 
que no és que no espere, 
sinó que atropella. 
Però és dirigit per algú 
per qui t'hauries tirat a les vies una vegada i una altra. 

Per això no torna a passar, 
perquè cada amor mata. 
I la il·lusió del següent és el que ressuscita, 
i per això hi ha qui diu 
que si no has mort almenys set vegades en vida 
és que no has viscut res. 

Cal tindre un parell de collons 
i molt però que molt de coratge 
per a enamorar-te, 
perquè aquell que et somriu 
és el mateix que un matí 
et deixara les sabanes fredes 
i un buit impossible d'omplir en el teu llit. 

Cal ser valent per a voler 
enamorar-te d'algú encara sabent 
que serà el poema més bonic 
però també el més fotut d'escriure quan tot s'apague. 

Has de ser un fotut heroi 
per a ser capaç de salvar el somriure d'algú 
quan aquest naufragant en llagrimes 
i tot el seu món s'haja reduït a un mar 
d'on no ací possibilitat de rescat,
 però arribes tu i li digues: 
Mira, no se si ira tot bé, 
però si t'ofegues et promet que ho farem junts. 

Imbècil és el que eres 
si cedeixes la teua cançó favorita 
pensant en aqueixa persona, 
perquè després quan l'escoltes 
tota partitura, paraula, síl·laba i so 
serà un record trucant a la teua porta. 

Així que et demane 
que tingues molta cura. 
Et diran que l'amor 
només té un final possible i és l'oblit. 
Doncs oblida'ls tu a ells. 

Veuras al teua voltant 
històries trencades i escrits com això. 
Que et servisquen de motiu 
per a demostrar-nos que tot és possible. 

Fuig de qui et diga com viure, 
perquè ni el ni ningú tenim ni puta idea de com fer-ho. 

I arrisca't, 
perquè trobar a faltar és com 
si el cor diguera: 
Sent, em rendisc, a mi no em fots més. 
I jo no és per fotre, 
però si embrutem tant la paraula amor, 
si creiem que sabem voler, 
és per gent com tu.
                                                                Loreto Sesma

No hay comentarios:

Publicar un comentario