Sort

Saps això d'abraçar a algú 
i sentir 
que l'entrellaçament és perfecte? 
Que no sobren les mans. 
Que la grandària dels braços és l'ideal, 
inclús l'altura dels cors s'ajusta 
i pareix que tot es resol en un batec. 

Perquè algo així eres per a mi: 
la compenetració perfecta, 
la cara de totes les meues monedes 
i en qui pense quan algú parla de sort 
-què sabran ells de la sort 
si no et coneixen.                                                                                                                                                     Elvira Sastre