A vegades
m'agradaria salvar-te de tot el que fereix,
fossilitzar les teues llàgrimes
i tallar l'ànima
de tot aquell que s'atrevisca a trencar-te.
Però, amor,
és que eres tan bonica,
fins quan et colpeja la ràbia i no entens què passa;
és que és tan bonic veure't alçar
contemplar-te sobreviure i veure com et rescates a tu mateixa;
és que l'univers
té tant que aprendre de les teues cicatrius
i la teua manera de sanar els danys
que seria egoista per part meua
privar-los de la teua part fràgil
Perquè,
amor,
l'única veritat és que
tens els ulls més valents del món
i el món és més valent quan et mira als ulls
Elvira Sastre
m'agradaria salvar-te de tot el que fereix,
fossilitzar les teues llàgrimes
i tallar l'ànima
de tot aquell que s'atrevisca a trencar-te.
Però, amor,
és que eres tan bonica,
fins quan et colpeja la ràbia i no entens què passa;
és que és tan bonic veure't alçar
contemplar-te sobreviure i veure com et rescates a tu mateixa;
és que l'univers
té tant que aprendre de les teues cicatrius
i la teua manera de sanar els danys
que seria egoista per part meua
privar-los de la teua part fràgil
Perquè,
amor,
l'única veritat és que
tens els ulls més valents del món
i el món és més valent quan et mira als ulls
Elvira Sastre
No hay comentarios:
Publicar un comentario