Sort 2

Sí, la vida és complicada, 
a vegades es passa de trist, 
però jo veig els teus clotets quan somrius així, 
com si tractares d'emportar-me a les teues galtes,
i et jure 
que entenc els poetes quan parlen d'amor. 
Em quede pensant 
quins diables fa el món tan enfadat, 
tan cec, 
per què dóna tant por enamorar-se, 
com pot haver-hi gent que preferisca caminar amb la llum apagada, 
si només cal obrir els ulls i veure't 
per a omplir-se de llum 
i de l'hòstia de bellesa que suposa mirar-te. 
I després, 
quan te'n vas 
-que és quan es pot mirar a un altre lloc-, 
contemple al cel fer-te reverències, 
a les voreres ballar al ritme dels teus passos, 
a la mirada de la gent omplir-se de brillantor i interrogació
-entén-los, 
veure't és el més paregut a somiar 
que es pot fer amb els ulls oberts-, 

i als somriures entelar-se 
per a escriure't "ojalá totes foren com tú" 
en el baf de les teues empremtes 
per si aconseguixes que els mires de volta. 
En definitiva, 
contemple al món enamorar-se de tu,
i l'amor, 
és a dir, 
la vida cobra sentit.

                Elvira Sastre